Rates

A unes dues hores del poble vall avall, per la dreta del riu s'arriba a la serra. Sí, s'hi troben la muntanya i el riu en una mena de meandre d'una única volta, el qual dóna nom al paratge. Prop hi anaven els pastors a tancar el ramat a un dels nombrosos corrals que hi havia per tot arreu, bé, corral són quatre parets, o dues arrecerades a qualsevol penya. Els pastors eren joves, de segur que no tenien quinze anys. Tancaven el ramat i davallaven a qualsevol mas de la vall on podien xarrar amb els estatgers mentre sopaven, si sopaven. Un cop cansats de tant de xarrar tornaven cap a la muntanya per corriols que la solcaven fins arribar al corral. Un cop hi eren es gitaven a dormir damunt un romer, que espaterraven a modo de llit i així passaven la nit, la curta nit de l'estiu. 'Que n'era de fresc, el romeret' em va dir un cop un pastor.
 D'aquells tossals assedegats plens d'argelagues, coscolles i d'altres mates punxegudes, dormir a sobre el romer era un plaer. M'ho puc imaginar perfectament.

Il·luminats

Un cap de cinquena fila ha posat tots els mitjans per tal que una situació, diguem-ne injusta, s'hi produís. L'home ha fet tot el que ha sabut per tal d'evitar-la i així impartir justícia. A hores d'ara no sabem si reeixirà, no ho crec. Tanmateix el que per a mi és significatiu és el fet que ací hi ha centenars de situacions infinitament més injustes, i el pàjaro passa, no se n'assabenta, és un miserable, no té capacitat per a més, o un il·luminat. No és pot pretendre netejar a una merda de gos que hi ha a una cadira la part líquida per deixar-la-hi més estètica.

Txèkov, Anton

Només s'enfronta als exàmens universitaris per a aprendre a jutjar l'home i condemnar-lo a la presó o a la deportació; una vegada obtingut el càrrec que li permet rebre un bon sou, només jutja i condemna, no sap ni li importa ni entra en el seu cercle d'interessos on acabarà el culpable després del procés ni què farà, com és la garjola on anirà i com és Sibèria: Això és assumpte dels guardians i carcellers del nas vermell!

 

En una carta a Suvorin Txèkhov respongué que en la sacietat "hi ha sempre una part d'insolència que és manifesta sobre tot en el fet que l'home fart done lliçons al famolenc"; més valdrà passar comptes als governs,als ministres,als nobles,als bisbes. 

 

Extractes inconnexos del llibre Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas. Cómo hacer un reportaje. Muntat per Piero Brunello a partir del text de Txèkhov L'illa de Sakhalín i correspondència amb amics i coneguts.

Mestra

Avui quan venia cap al treball amb metro m'he assegut al costat d'una mestra. Ho he sabut perquè anava corregint dictats. Uns dictats on només hi havia lletres que aparentment no formaven cap paraula ni frase concreta, devien de ser de nens molt xicotets. Hi havia dues o tres línies per dictat i el que més m'ha sorprès és el temps que la professora hi dedicava a cada dictat, potser uns cinc minuts per examen. He tingut curiositat per què estaria determinant mentre els hi escrutava amb tanta cura. Tanmateix no li he preguntat, ningú no pregunta res al veí de cadira al metro. Li podria haver dit, senyoreta, vostè que deu ser mestra, em podria explicar quina és la raó per la qual analitza amb tanta cura aqueixes quatre línies de dictat?,  o bé, què és capaç de veure-hi vostè darrere aqueixes lletres inconnexes? No li he dit res, al metro mai no és pregunta. Quan ha acabat de corregir s'ha posat a llegir un betseller.

Gossos i amos

Esta vesprada quan anava cap al treball he ensopegat amb una conversa de gossos mentre esperava la llum verda del semàfor. L'home tenia un gos negre i musculós i en defensava la pulcritud amb el menjar que hi trobava, hi haja el que hi haja no toca res. La senyora afirmava que el seu gos l'havia trobat al carrer quan tenia 8 mesos, imagina't quin trauma, deia. L'altre tornava a parlar del comportament del seu gos quant al menjar al, i la dona més trauma... La dona parlava bastant més que l'home, representava uns 50 anys, anava vestida amb xandall, sandalies esportives de plàstic i llavis pintats de roig. Sembla que feien lliga, ja que quan el semàfor ha canviat de color, no l'han creuat i han seguit xarrant.

Nighthawks, Edward Hopper

L'ou com balla

Cada dijous de corpus a Barcelona se celebra un costum vellísim, l'ou com balla. Consisteix a situar un ou (supose que gallinaci, almenys per la grandària ho sembla) el qual s'ha buidat amb anterioritat, en una font que ragi cap amunt. L'ou sura damunt del raig, com que és manifestament irregular va fent una mena de cabrioles a sobre del feix d'aigua. De vegades l'ou no s'hi pot mantenir a dalt del raig i  hi cau, com que s'hi ha cobert tota amb una xarxa, l'ou és menat cap a la base del doll i s'enfila de nou. Les fonts estan embellides amb flors acabades de tallar que sempre donen un ambient agradable i festiu. 

Podem gaudir-ne d'aquest espectacle des d'ahir dijous fins a diumenge al claustre de la catedral, a l'arxiu de la corona d'Aragó, a la casa de la Arcàdia i al Jardí del l'Ateneu entre d'altres. 

Fum de canyot!

A la Costera dèiem aquesta locució quan una cosa d'aparença important acabava en res. Em pensava que Joanet seria molt faener; fum de canyot! Sembla que és una expressió semblant a foc de botges, encara que aquesta darrera no l'he escoltada mai a la Costera. El canyot és la tija del panís (Blat de moro), quan ja s'ha collit l'espiga i restava al camp a l'espera de ser segada per al bestiar, llavors el pas del temps l'assecava i s'hi desfeia molt fàcilment.

Militars al Maremàgnum

Aquest matí mentre feia esport he vist un vaixell de guerra britànic ancorat al port de Barcelona, feia més de cent metres de llargària (eslora? No tinc ni puta idea, com tampoc sé si era cuirassat o bergantí). Dues coses m'han sorprès: un soldat feia guàrdia a l'escala de pujada al vaixell vestit de guerrer model iraquià, que tant hem vist des del començament de les guerres del Golf Pèrsic, abans era més habitual veure'l tipus Rambo o Chusquero espanyol. Portava una metralleta amenaçadora entre les mans, al Maremàgnum a les 10 del matí; A la part de darrere (estribord, babord, popa, proa? Tampoc ho sé) portava hissada una bandera en la qual hi havia al seu quart dret superior la Union Jack, i la resta la creu de sant Jordi, és a dir la bandera d'una de les regiones de la gran pàtria britànica. No sé si serà possible veure mai alguna cosa semblant ací. Ho dubte. Ah, el vaixell s'anomenava Manchester.